divendres, de desembre 17, 2010
LA SARDANA, DANSA NACIONAL DE CATALUNYA
LA SARDANA "LA" DANSA NACIONAL DE CATALUNYA
LA SARDANA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA. (sense l’article "la")
La sardana Element festiu patrimonial d'interès Nacional.
De les dues primeres, es discutia si s'incorporava la paraula "la" en la definició, això és el que ens van fer creure mentre ho treballava la Federació Sardanista de Catalunya.
Però heus aquí que, inesperadament, tot plegat fa un gir, i el Govern nomena la sardana com "element festiu patrimonial d'interès Nacional" una decisió arbitrària i fora de lloc. O sigui que ara la sardana ja no és LA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA, ni tampoc DANSA NACIONAL DE CATALUNYA, amb aquest nomanament s'ha fet un seriós gruge a la sardana i ha la majoria de sardanistes.
I la Federació Sardanista de Catalunya, que hi ha dit o que ha fet? Doncs ha fet tot el contrari del que havia de fer. Ha donat suport incondicional a aquesta decisió, sense comptar amb les entitats sardanistes (més de 600 en tot el païs)ni amb els sardanistes d'arreu de Catalunya. Han actuat d'una forma arbitrària, tant el President com la seva junta. Mai podien acceptar aquesta decisió tan important com és la nominació de la sardana, ni conformar-se amb engrunes o almoines. Quins afers amaga la Federació? "MOTIUS POLÍTICS", MOTIUS ECONÒMICS DE SUBVENCIONS?, o han tingut por de plantar cara a uns polítics que per cert, ja pleguen. Sigui el que sigui, la Federació mai podia actuar en nom de tots els sardanistes, ni organitzar una festa a la Plaça de Sant Jaume per festejar un fet que va en contra dels interessos de la sardana. Com poden passar per alt que més de 250 Ajuntaments es van adherir perquè la sardana fos nomenada tal com es mereix. En definitiva senyors de la Federació, no si val a fer de dictadors, que estem en democràcia.
Segons argumenta la Federació s'acabava el termini. Preguntem, el termini de què? De fer les coses mal fetes i sense sentit?.
També han dit que aquesta decisió era un primer pas , peró, si el primer pas es fa malament, què en podem esperar del suposat segon? Res de res
MALGRAT TOT, LA SARDANA SEMPRE SERÀ " LA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA.
TAN SI ÉS VOL COM SI NO ÉS VOL. novembre 2010
LA SARDANA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA. (sense l’article "la")
La sardana Element festiu patrimonial d'interès Nacional.
De les dues primeres, es discutia si s'incorporava la paraula "la" en la definició, això és el que ens van fer creure mentre ho treballava la Federació Sardanista de Catalunya.
Però heus aquí que, inesperadament, tot plegat fa un gir, i el Govern nomena la sardana com "element festiu patrimonial d'interès Nacional" una decisió arbitrària i fora de lloc. O sigui que ara la sardana ja no és LA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA, ni tampoc DANSA NACIONAL DE CATALUNYA, amb aquest nomanament s'ha fet un seriós gruge a la sardana i ha la majoria de sardanistes.
I la Federació Sardanista de Catalunya, que hi ha dit o que ha fet? Doncs ha fet tot el contrari del que havia de fer. Ha donat suport incondicional a aquesta decisió, sense comptar amb les entitats sardanistes (més de 600 en tot el païs)ni amb els sardanistes d'arreu de Catalunya. Han actuat d'una forma arbitrària, tant el President com la seva junta. Mai podien acceptar aquesta decisió tan important com és la nominació de la sardana, ni conformar-se amb engrunes o almoines. Quins afers amaga la Federació? "MOTIUS POLÍTICS", MOTIUS ECONÒMICS DE SUBVENCIONS?, o han tingut por de plantar cara a uns polítics que per cert, ja pleguen. Sigui el que sigui, la Federació mai podia actuar en nom de tots els sardanistes, ni organitzar una festa a la Plaça de Sant Jaume per festejar un fet que va en contra dels interessos de la sardana. Com poden passar per alt que més de 250 Ajuntaments es van adherir perquè la sardana fos nomenada tal com es mereix. En definitiva senyors de la Federació, no si val a fer de dictadors, que estem en democràcia.
Segons argumenta la Federació s'acabava el termini. Preguntem, el termini de què? De fer les coses mal fetes i sense sentit?.
També han dit que aquesta decisió era un primer pas , peró, si el primer pas es fa malament, què en podem esperar del suposat segon? Res de res
MALGRAT TOT, LA SARDANA SEMPRE SERÀ " LA DANSA NACIONAL DE CATALUNYA.
TAN SI ÉS VOL COM SI NO ÉS VOL. novembre 2010
dimarts, de febrer 09, 2010
ESTREVAGÀNCIES
CURIOSITATS.
Per motius de feina vaig anar a visitar el meu amic Rafel.
Truco a la porta m'obre i se'n va corrents cap el menjador. Me'l trobo dinant i escoltant música, (per a mi malsonant). Dedueixo que, per la seva estridència és música tocada per una cobla de sardanes. Fins aquí tot normal, però em fixo en el que està menjant, un plat de pops amb ceba, que per la seva aroma no han passat per la cadena de congelació.
Intento preguntar, però amb un gest ràpid, tot posant-se un dit als llavis em diu que calli. I em disposo a escoltar aquella música i a observar com es menja aquell plat de pops d'una manera molt cerimoniosa.
Al cap d'un instant s'acaba la música i també els pops, i per fi em diu: Parla...
-Bé, jo venia per parlar de feina, peró més val que em diguis el perquè d'aquests pops i la música que escoltaves.
-Era suposadament una sardana ,(segons el seu autor), i com que li faltava el ritme clàssic de la sardana (allò de “tot son pops”) doncs jo li posava amb aquest plat .
Anant cap a casa i pensant amb les extravagàncies del meu amic, vaig arribar a la conclusió següent: En el món de la sardana no tot són flors i violes , i hi ha compositors, directors i cobles, que no dubten a capgirar-ho tot, per suposadament és parli d'ells, encara que sigui en contra de les essències de les nostres tradicions. Compositors que anomenen sardanes a músiques estranyes que no tenen res a veure amb les sardanes de sempre. Directors que es mengen instruments de la cobla. Cobles que, per falta de inventiva i sentit comú, toquen música de fora de casa nostra a ritme de sardanes. Sardanistes que s'esvaloten i gesticulen quan no estan conformes com en l'última edició de la Sardana de l'Any, quan va guanyar la sardana del compositor i músic Josep Coll i Ferrando. D'altra banda, hi ha sardanistes que moltes vegades han aixecat la veu denunciant la poca i mala difusió del nostres mitjans (Radio i Televisió) envers la sardana. I una vegada que TV3, en el Concert d'Any Nou, decideix programar un concert del tot nostre, amb l'orquestra Simfònica de l'Empordà i la Principal de la Bisbal, ningú n'ha fet ressò.
Tot plegat sembla una olla de grills. De vegades n'hi ha per llogar-hi cadires de certs escrits habituals al Diari Avui, on s'hi diuen molt sovint animalades amb un to tan sarcàstic que ofèn a la majoria dels sardanistes amb quatre dits de seny. Jaume aviot.
divendres, de gener 22, 2010
divendres, de setembre 25, 2009
L'ESCRIT DE REFERENCIA...
No per a sardanistes
JOSEP PASQUAL
Alguns membres de les faccions més extremistes del sardanisme, en una mena de competició de "a veure qui la té més grossa" (la passió per la sardana, esclar), proposen als fórums propis que als concerts de cobla no s'aplaudeixin les obres que no siguin del seu gust, cosa que més o menys significa: les que no s'acullin als cànons festius o al romanticisme clàssic. Apostar per la castedat i la inviolabilitat pot ser una via, però posar bastons a les rodes de l'evolució té el risc que, de tanta protecció, la sardana s'ofegui en la cotilla del seu gloriós passat. Contra gustos no hi ha disputes, però es fa curiós que l'opció sigui no aplaudir les novetats: és tremendament més còmode no anar-hi quan es programin. Fins i tot, més sa,
Per sort, la vida artlstica de la cobla i la sardana actuals és molt més inquieta i això genera camps d'expressió diversos en què tothom troba la seva àrea Així ho entenen íes Joventuts Musicals de Sabadell, que demà al vespre proposen en la seva cita coblístlca del Festival Internacional de Música un programa basat en obres d'ampli ventall estètic i reconeguda solvència artística encarregat a la cobla Mediterrània. l'obra per a guita"" i cobla D'ací, d'allà, Dalí, de Joan Lluís Moraleda; la Simfonieta concertant, de Joan A. Amargós, per a cobla, violi, violoncel i piano; l'obra per a cobla i percussió llatina Echu mingua, d'Esteve Molero, i la Fantasia sobre temes hongaresos, de Franz i Hans Doppler, per a cobla i dos flabiols, oferiran moments d'esplendor per a l'evolució de la música de cobla amb solistes com Jordi Codina, Isabel Gregori, Bernat Castillejo, Roger Soler, Manel Martinez i Jordi Viiaprinyó. Cap sardana i moltíssima música. Una perla per als sentits d'accés restringit a melòmans sensibles que es deixin enamorar per les noves aportacions
El comentari: O sigui que per vostè totes aquestes noves aportacions són bones i s'han d'aplaudir. Deixi'm dir-li que està completament equivocat,
Si agraden sí que aplaudirem, però si no, no aplaudirem i, fins i tot, si convé, ho criticarem.
Com es pot creure vostè que tot allò nou hagi de ser de qualitat... Aixó no és posar bastons a les rodes, i a més a més qui és vostè per dir que en aquets concerts no hi anem? Aquí no hi ha extremisme de cap classe, més aviat sentit comú.
La conservació de la nostra dansa no passa pel extremisme de vostè.
Li aconsellem que deixi aquest to sarcàstic que de vegades el caracteritza, no mengi tantes ametlles amargues, que la vida és bella home...
De la seva faceta de crític musical, nosaltres preguntem que com a tal, vostè deu tenir algun "doctorat" en composició, harmonia, director de orquestra o altres títols que el puguin acreditar com a crític musical perquè pensem que sols pel fet de saber llegir una partitura o haver tocat la tible (sempre de segon) no n'hi ha prou.
Sàpiga que no hi ha res personal envers vostè, però és que els seus escrits no els comparteix tothom, i això fa que vostè
no tingui la veritat absoluta en res. De fet, la veritat absoluta no la té ningú. juliol 2009
No per a sardanistes
JOSEP PASQUAL
Alguns membres de les faccions més extremistes del sardanisme, en una mena de competició de "a veure qui la té més grossa" (la passió per la sardana, esclar), proposen als fórums propis que als concerts de cobla no s'aplaudeixin les obres que no siguin del seu gust, cosa que més o menys significa: les que no s'acullin als cànons festius o al romanticisme clàssic. Apostar per la castedat i la inviolabilitat pot ser una via, però posar bastons a les rodes de l'evolució té el risc que, de tanta protecció, la sardana s'ofegui en la cotilla del seu gloriós passat. Contra gustos no hi ha disputes, però es fa curiós que l'opció sigui no aplaudir les novetats: és tremendament més còmode no anar-hi quan es programin. Fins i tot, més sa,
Per sort, la vida artlstica de la cobla i la sardana actuals és molt més inquieta i això genera camps d'expressió diversos en què tothom troba la seva àrea Així ho entenen íes Joventuts Musicals de Sabadell, que demà al vespre proposen en la seva cita coblístlca del Festival Internacional de Música un programa basat en obres d'ampli ventall estètic i reconeguda solvència artística encarregat a la cobla Mediterrània. l'obra per a guita"" i cobla D'ací, d'allà, Dalí, de Joan Lluís Moraleda; la Simfonieta concertant, de Joan A. Amargós, per a cobla, violi, violoncel i piano; l'obra per a cobla i percussió llatina Echu mingua, d'Esteve Molero, i la Fantasia sobre temes hongaresos, de Franz i Hans Doppler, per a cobla i dos flabiols, oferiran moments d'esplendor per a l'evolució de la música de cobla amb solistes com Jordi Codina, Isabel Gregori, Bernat Castillejo, Roger Soler, Manel Martinez i Jordi Viiaprinyó. Cap sardana i moltíssima música. Una perla per als sentits d'accés restringit a melòmans sensibles que es deixin enamorar per les noves aportacions
El comentari: O sigui que per vostè totes aquestes noves aportacions són bones i s'han d'aplaudir. Deixi'm dir-li que està completament equivocat,
Si agraden sí que aplaudirem, però si no, no aplaudirem i, fins i tot, si convé, ho criticarem.
Com es pot creure vostè que tot allò nou hagi de ser de qualitat... Aixó no és posar bastons a les rodes, i a més a més qui és vostè per dir que en aquets concerts no hi anem? Aquí no hi ha extremisme de cap classe, més aviat sentit comú.
La conservació de la nostra dansa no passa pel extremisme de vostè.
Li aconsellem que deixi aquest to sarcàstic que de vegades el caracteritza, no mengi tantes ametlles amargues, que la vida és bella home...
De la seva faceta de crític musical, nosaltres preguntem que com a tal, vostè deu tenir algun "doctorat" en composició, harmonia, director de orquestra o altres títols que el puguin acreditar com a crític musical perquè pensem que sols pel fet de saber llegir una partitura o haver tocat la tible (sempre de segon) no n'hi ha prou.
Sàpiga que no hi ha res personal envers vostè, però és que els seus escrits no els comparteix tothom, i això fa que vostè
no tingui la veritat absoluta en res. De fet, la veritat absoluta no la té ningú. juliol 2009
QUO VADIS?
Fa temps que observo que el camí de la sardana és... no sé, potser diria erràtic. Crec que s'està jugant amb la nostra bona fe que tot s'hi val; diria que ens volen canviar els gustos per la nostra música i també per la cobla.
Actualment, quan vas a escoltar un concert on s'estrenen sardanes, has d'anar predisposat a passarho, amb sort mig bé i amb no tanta sort bastant malament, ja que segons quins programadors i autors hi intervinguin sembla que no ens vulguin fer passar per un camí fàcil i planer, sinó que et fan passar, vulguis o no, per una drecera una mica perillosa. A mi ja m'estaria bé anar per una drecera o un trencall, si això comportés gent nova a la sardana i que, a més, els músics fossin reconeguts per aquesta gent nova i jove, com uns grups musicals que els fan patxoca i els tramet trempera per passar una vetllada molt xufa. Però veig que més o menys sempre som els mateixos i vulguis o no ens trobem ficats al mig d'aquesta drecera i no ens toca altre remei que aguantar.
Però es nota que molta gent fa cara de pomes agres. A les estrenes de sardanes, encara hi ha una barreja força interessant, però les estrenes de l'apartat que en diem música de cobla, aquestes músiques actuals tan tècniques, la majoria de les vegades és un petit martiri. Saps el començament però no saps el final i veus que per molt que s'hi esforcen director i músics perquè agradi, la majoria de les vegades no ho aconsegueixen i se't pot fer etern.
I si la peça és d'allò que en diuen per encàrrec aleshores la cosa pot arribar a nivells veritablement perillosos perquè, també de manera genèrica és clar, acostuma a passar que són compositors que no coneixen a fons la cobla i el resultat és un autèntic nyap. lla prova la tenim que aquestes obres no es programen gairebé mai més.
En aquests casos, jo em pregunto què hem de fer nosaltres. Se suposa que tenim dret a expressar la nostra opinió. No pot ser que per cortesia ho haguem d'aplaudir tot. Anys enrere quan unes obres o uns autors no agradaven, hi havia grans controvèrsies i fins i tot s'arribava a grans bronques. Jo no vull pas això, però sí que crec que un bon i respectable silenci, seria una bona manera de protestar i així molts compositors potser s'adonarien que volem que la seva inspiració sigui més del cor i no tant de la tècnica.
Crec que hem de mirar de fer tornar les sardanes i la música per a cobla pel camí natural i deixem-nos de dreceres. Hom podrà dir que contra gustos..., però escolto moltes opinions i som moltíssims els que pensem així. Jo animo a fer que siguem valents i mirem de fer visible el resultat del nostre gust: si ens agrada, aplaudim. Si no ens agrada, quan ensenyin la particel.la o surti el compositor a saludar, és el moment de fer un verdader mutis i res de fer aplaudiments d'aquells que fem gairebé de rutina. Res de gentileses. És la millor manera de dir que no ens ha agradat.
DE LA REVISTA ROTLLANA Nº 121, DEL MES DE JUNY. EN PERMÍS EXPRÉS DEL SEU AUTOR EL SENYOR TOMÀS MOYA.
El nostre comentari: Que està pasant en el món de la sardana?. Aquest escrit ha estat contestat d'una manera ràpida i amb les floritures de sempre, per part del autor de "Toc de Cobla del diari avui corresponent al dia 8 de juny d'enguany, que també reproduïm més avall. I com diem sempre que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Està clar que uns tenen la força dels mitjans, de certes institucions i federacions, i actuan de manera que sembla que només ells en tenen la veritat de tots els problemes del món de la sardana. Altres tenen molts pocs de mitjans per expressar les seves ideas, i també són dignes de tenir en compte. jaume
Fa temps que observo que el camí de la sardana és... no sé, potser diria erràtic. Crec que s'està jugant amb la nostra bona fe que tot s'hi val; diria que ens volen canviar els gustos per la nostra música i també per la cobla.
Actualment, quan vas a escoltar un concert on s'estrenen sardanes, has d'anar predisposat a passarho, amb sort mig bé i amb no tanta sort bastant malament, ja que segons quins programadors i autors hi intervinguin sembla que no ens vulguin fer passar per un camí fàcil i planer, sinó que et fan passar, vulguis o no, per una drecera una mica perillosa. A mi ja m'estaria bé anar per una drecera o un trencall, si això comportés gent nova a la sardana i que, a més, els músics fossin reconeguts per aquesta gent nova i jove, com uns grups musicals que els fan patxoca i els tramet trempera per passar una vetllada molt xufa. Però veig que més o menys sempre som els mateixos i vulguis o no ens trobem ficats al mig d'aquesta drecera i no ens toca altre remei que aguantar.
Però es nota que molta gent fa cara de pomes agres. A les estrenes de sardanes, encara hi ha una barreja força interessant, però les estrenes de l'apartat que en diem música de cobla, aquestes músiques actuals tan tècniques, la majoria de les vegades és un petit martiri. Saps el començament però no saps el final i veus que per molt que s'hi esforcen director i músics perquè agradi, la majoria de les vegades no ho aconsegueixen i se't pot fer etern.
I si la peça és d'allò que en diuen per encàrrec aleshores la cosa pot arribar a nivells veritablement perillosos perquè, també de manera genèrica és clar, acostuma a passar que són compositors que no coneixen a fons la cobla i el resultat és un autèntic nyap. lla prova la tenim que aquestes obres no es programen gairebé mai més.
En aquests casos, jo em pregunto què hem de fer nosaltres. Se suposa que tenim dret a expressar la nostra opinió. No pot ser que per cortesia ho haguem d'aplaudir tot. Anys enrere quan unes obres o uns autors no agradaven, hi havia grans controvèrsies i fins i tot s'arribava a grans bronques. Jo no vull pas això, però sí que crec que un bon i respectable silenci, seria una bona manera de protestar i així molts compositors potser s'adonarien que volem que la seva inspiració sigui més del cor i no tant de la tècnica.
Crec que hem de mirar de fer tornar les sardanes i la música per a cobla pel camí natural i deixem-nos de dreceres. Hom podrà dir que contra gustos..., però escolto moltes opinions i som moltíssims els que pensem així. Jo animo a fer que siguem valents i mirem de fer visible el resultat del nostre gust: si ens agrada, aplaudim. Si no ens agrada, quan ensenyin la particel.la o surti el compositor a saludar, és el moment de fer un verdader mutis i res de fer aplaudiments d'aquells que fem gairebé de rutina. Res de gentileses. És la millor manera de dir que no ens ha agradat.
DE LA REVISTA ROTLLANA Nº 121, DEL MES DE JUNY. EN PERMÍS EXPRÉS DEL SEU AUTOR EL SENYOR TOMÀS MOYA.
El nostre comentari: Que està pasant en el món de la sardana?. Aquest escrit ha estat contestat d'una manera ràpida i amb les floritures de sempre, per part del autor de "Toc de Cobla del diari avui corresponent al dia 8 de juny d'enguany, que també reproduïm més avall. I com diem sempre que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Està clar que uns tenen la força dels mitjans, de certes institucions i federacions, i actuan de manera que sembla que només ells en tenen la veritat de tots els problemes del món de la sardana. Altres tenen molts pocs de mitjans per expressar les seves ideas, i també són dignes de tenir en compte. jaume
dimecres, de maig 13, 2009
A VEGADES LES NOTÍCIES...
Aquests dies està circulant una notícia en la qual diu que Catalunya Ràdio ha baixat els índexs d’audiència, i que un grup polític vol demanar o ha demanat el cessament del senyor Sarsanedes. Els sardanistes no en tenim cap culpa d’aquesta davallada, perquè tots sabem que el Sr. Sarsanedes va eliminar el “So de Cobla” (el millor programa de sardanes d’aquesta emissora,) de la graella adduïen que no valia la pena perquè no tenia la suficient audiència, per altra banda l’únic programa de sardanes que fa aquesta emissora no té cap interès per la majoria dels sardanistes ni per ningú. Que pensi el senyor Sarsanedes que si no hagués tret un programa com “So de Cobla”, i el programa “Mans” fos més interessant, potser tindria uns quants o molts oients més. No oblidem que el programa So de Cobla es pot escoltar per Internet, i que alguns sardanistes egoistes diuen que ja esta bé, oblidant als milers de oients que no tenen ni volen Internet, de vegades per qüestió de despeses que, potser no es poden permetre. maig 2009
dilluns, de maig 11, 2009
Els símbols
Aquesta diada de Sant Jordi 2009 amb tants símbols, la rosa, els llibres, les senyeres..., m'ha vingut a la memòria l'escrit del senyor Lluís Subirana de la revista SOM núm. 275.2008 amb el títol Sardanes a Pequin. Em quedo amb una frase del seu extens i innecessari escrit, que diu:
“I si, és cert que no poguérem enarborar la senyera, que estava perfectament ubicada en el cor dels 57 expedicionaris presents”. Senyor Subirana, així per vostè els signes de la identitat del nostre país no compten, oi ? El seu escrit sembla una justificació d'un fet que no havia d'haver passat, està clar que d'alguna manera s'ha havia de defensar l'anada a Pequin amb despeses més o menys subvencionades per cadascun .
“I si, és cert que no poguérem enarborar la senyera, que estava perfectament ubicada en el cor dels 57 expedicionaris presents”. Senyor Subirana, així per vostè els signes de la identitat del nostre país no compten, oi ? El seu escrit sembla una justificació d'un fet que no havia d'haver passat, està clar que d'alguna manera s'ha havia de defensar l'anada a Pequin amb despeses més o menys subvencionades per cadascun .
ON ÉS L’INSPIRACIÓ.
De vegades escoltem sardanes (si és que són sardanes) on s'hi troben melodies de Jazz, de Pel·lícules, i de no sé què. I ens preguntem, on és la inspiració del suposat compositor. Avui en dia amb les tècniques que hi ha costa ben poc agafar un ordinador amb uns programes concrets i discs de diferents músiques i a treballar, i així surt el que surt que fa mal a les orelles, i ens esgarrifem que en vulguin dir sardanes. I no parlem de les sardanes per encàrrec de pagament, que, el suposat compositor davant d’uns quants bitllets s’inspira...
Conec un compositor que sempre porta a la butxaca un pentagrama petit en forma de bloc, quantes vegades l’he vist agafar el bloc, tot caminant, al cotxe i fins i tot al tren començar escriure unes notes, que desprès a casa amb el piano començarà a desglossar. Amb això volem dir que en aquest món dels compositors també hi ha molt d’engany. Que deixin d’imitar perquè això és cosa dels Japonesos que per cert a vegades la imitació els surt més bé que l’original.
Conec un compositor que sempre porta a la butxaca un pentagrama petit en forma de bloc, quantes vegades l’he vist agafar el bloc, tot caminant, al cotxe i fins i tot al tren començar escriure unes notes, que desprès a casa amb el piano començarà a desglossar. Amb això volem dir que en aquest món dels compositors també hi ha molt d’engany. Que deixin d’imitar perquè això és cosa dels Japonesos que per cert a vegades la imitació els surt més bé que l’original.
divendres, de maig 01, 2009
LA SARDANA REGNARA PER DAMUNT DE TOT.
Gairebé sempre veiem que són negatius tots els articles que apareixen en els miljans de comunicació sobre la sardana, amb sàtires pecaminoses o llastimoses. També veiem i ho fem constar, que la sardana no és notícia sobirana en els nostres miljans. En passen molt d'ella. Segons els comentaris dels responsables televisius, diuen que no tenen prou audiència i els responsables dels diaris asseguren que no hi ha prou ciutadans que hi tinguin interès. Per això anem reivindicant sempre el mateix, tot fent el nostre camí sardanista, gaudint de la sardana gràcies sobre tot, a que hi han Agrupacions Sardanistes que tenen prou cura de tenir bones cobles en les programacions i de combinar amb certesa les audicions. De saber acollir al màxim als sardanistes, que amb la fe i la esperança, algun dia potser haurem canviat el "xip" dels obstinats periodistes i millor seria que aquest "algun dia" els veiéssim a ells ballant sardanes.
Com a mostra detractora, l'article periodístic que va escriure Toni Cruanyes, amb el pèssim títol de: "La mort anunciada de la sardana" en el diari AVUI, del18 d'agost de 2008. Són fets denigrants, escrits per persones alienes al món sardanista i que per tant, la seva opinió, per nosaltres, que la sentim tan segura i nostra, que la venerem com a reina nostra, mai un pobre i mal intencionat comentari tindrà la fermesa, la credibilitat, d'estar ben matisada i menys d'estar ben contrastada, abans de llençar-la als lectors en general, sinó que llencen la pedra, amagant la mà, sense cap responsabilitat assumida i sense una mica de consciència, al mal aliè que pot produir la seva total ignorància sardanista. Però sí que ens sentim ferits d'esperit.
Actuant així, el que fan és fer córrer tinta i vaticinar el que pensen del que no saben res, però n'opinen per ser espectaculars, encara que pequin d'insensats hipòcrites. Com a fet rellevant, mai s'entretenen en publicar notícies dels llibres que s'escriuen sobre la sardana, de la seva evolució o fer lloances als mestres que composen, per la seva acurada feina... o descriure i remarcar les fites sardanistes assolides amb èxit d'organització, de bona acollida i de participació. De l'alt nivell musical que tenim avui dia a les cobles i molts més detalls que posseeix la sardana actual. Aquests detractors sardanistes, estan amagats sempre darrera la mata a punt de trair-nos. Nosaltres però, no els hi tenim por, molt al contrari. Nosaltres hem de procurar de que, tant a la vista dels detractors, com al gaudi dels sardanistes balladors, hi hagin menys entrebancs, discussions innecessàries i molta germanor, aquesta és l'eina que crec que hem d'utilitzar per combatre'ls, encara que els seus ulls no ho vegin igual i sí d'un altre color.
Sobre aquest mateix fet comentava l'escriptor sardanista Lluís Subirana de Sabadell, que per a quan estava anunciada la mort de la sardana, per l'any que ve?, d'aquí 10 anys?, o d'aquí 50 anys?, perquè dit així i tal com van les coses al nostre país aquests darrers anys, també podríem escriure sobre coses més greus com, per exemple, la mort anunciada de la llengua catalana o la mort anunciada del catalanisme. Però, val més que tornem a la sardana i al seu futur. Els nostres cors idealistes ens diuen constantment que ella "Serà la Reina per damunt de tot".
La sardana no és solament un ball, la sardana és alguna cosa més i aquesta cosa més és un conjunt inseparable de sentiments, primer perquè ens representa a tots els catalans i des d'aquí reivindiquem que sigui la "Dansa Nacional de Catalunya", que encara no està reconeguda com a tal. És també un conjunt d'idees, tant de país com de convivència, de bones sensacions catalanes i catalanistes, de bones costums i tradicions i sobre tot de que és la nostra representant de fe, per ser "bons i catalans", alhora que pacients i bons sardanistes, embogits per la seva música i per la bona germanor que ella comporta al compàs del seu beneït "tot són pops".
Escrit signat pel senyor Sebastià López de Caldes de Malavella, que pel seu contingut que hi estem totalment d'acord, l'hem inclòs al nostra bloc.
Com a mostra detractora, l'article periodístic que va escriure Toni Cruanyes, amb el pèssim títol de: "La mort anunciada de la sardana" en el diari AVUI, del18 d'agost de 2008. Són fets denigrants, escrits per persones alienes al món sardanista i que per tant, la seva opinió, per nosaltres, que la sentim tan segura i nostra, que la venerem com a reina nostra, mai un pobre i mal intencionat comentari tindrà la fermesa, la credibilitat, d'estar ben matisada i menys d'estar ben contrastada, abans de llençar-la als lectors en general, sinó que llencen la pedra, amagant la mà, sense cap responsabilitat assumida i sense una mica de consciència, al mal aliè que pot produir la seva total ignorància sardanista. Però sí que ens sentim ferits d'esperit.
Actuant així, el que fan és fer córrer tinta i vaticinar el que pensen del que no saben res, però n'opinen per ser espectaculars, encara que pequin d'insensats hipòcrites. Com a fet rellevant, mai s'entretenen en publicar notícies dels llibres que s'escriuen sobre la sardana, de la seva evolució o fer lloances als mestres que composen, per la seva acurada feina... o descriure i remarcar les fites sardanistes assolides amb èxit d'organització, de bona acollida i de participació. De l'alt nivell musical que tenim avui dia a les cobles i molts més detalls que posseeix la sardana actual. Aquests detractors sardanistes, estan amagats sempre darrera la mata a punt de trair-nos. Nosaltres però, no els hi tenim por, molt al contrari. Nosaltres hem de procurar de que, tant a la vista dels detractors, com al gaudi dels sardanistes balladors, hi hagin menys entrebancs, discussions innecessàries i molta germanor, aquesta és l'eina que crec que hem d'utilitzar per combatre'ls, encara que els seus ulls no ho vegin igual i sí d'un altre color.
Sobre aquest mateix fet comentava l'escriptor sardanista Lluís Subirana de Sabadell, que per a quan estava anunciada la mort de la sardana, per l'any que ve?, d'aquí 10 anys?, o d'aquí 50 anys?, perquè dit així i tal com van les coses al nostre país aquests darrers anys, també podríem escriure sobre coses més greus com, per exemple, la mort anunciada de la llengua catalana o la mort anunciada del catalanisme. Però, val més que tornem a la sardana i al seu futur. Els nostres cors idealistes ens diuen constantment que ella "Serà la Reina per damunt de tot".
La sardana no és solament un ball, la sardana és alguna cosa més i aquesta cosa més és un conjunt inseparable de sentiments, primer perquè ens representa a tots els catalans i des d'aquí reivindiquem que sigui la "Dansa Nacional de Catalunya", que encara no està reconeguda com a tal. És també un conjunt d'idees, tant de país com de convivència, de bones sensacions catalanes i catalanistes, de bones costums i tradicions i sobre tot de que és la nostra representant de fe, per ser "bons i catalans", alhora que pacients i bons sardanistes, embogits per la seva música i per la bona germanor que ella comporta al compàs del seu beneït "tot són pops".
Escrit signat pel senyor Sebastià López de Caldes de Malavella, que pel seu contingut que hi estem totalment d'acord, l'hem inclòs al nostra bloc.
dilluns, de febrer 09, 2009
Segona trobada sardanista, casals de Catalunya.
-->
La segona trobada de Casals de Gent Gran, de Catalunya Organitzat per la Generalitat de Catalunya.Amb l'assessorament de la Federació Sardanista de Catalunya.I amb el suport de la Confraria Sant Ramon de Vilafranca del Penedes
Dia 4 d'octubre de 2008. La Bisbal d'Empordà. Cobla la Principal de la Bisbal.
Més de 800 dansaires, ballant sardanes al Passeig Marimon,
Va ésser un èxit d'organització i d'assistència. Us imagineu 890 dansaires ballant uniformats les dues sardanes de lluïment.
Doncs ningú se n'ha fet ressò ni la ràdio ni tv3, creiem que és un greuge i una ofensa a la gent gran que participava en aquesta concentració de sardanistes, els responsables de tot aquest silenci que tinguin en compte que aquesta gent no perquè siguin grans no se'ls ha de tenir en compte, que tenen tot el dret a mantenir les nostres tradicions, no oblidin que la sardana és una d'aquestes tradicions, que s'han de mantenir mal pesi als qui no saben ni volen saber res de Catalunya i la seva cultura pròpia. Vergonyós per part del nostres mitjans que intencionadament volen ignorar que Catalunya té la seva pròpia cultura . Qualsevol fet que ens ve de fora, la nostra TV. de seguida ens menja el “coco” amb informacions moltes vegades absurdes i barates . Ja seria hora que els responsables s'ho fessin mirar si la seva actuació és correcte envers Catalunya. Que no oblidin que estan al servei del poble, i que s'ha de acontentar a tothom, que no estiguin tan obsessionats amb la malaltissa idea dels índex d'audiència.
dissabte, de novembre 08, 2008
Nº 1
(Víctor Alexandre)
EI passat 27 de juliol, al Parc Di Tan (Temple de la Terra) de Pequín, dintre dels actes previs als Jocs Olímpics que se celebraran en aquella capital a partir del 8 d'agost, va tenir lloc una exhibició de sardanes a càrrec d'una representació nacional catalana formada per dotze dansaires i onze músics de diferents cobles. Aquest acte, organitzat per la Fundació Universal de la Sardana (FUS), una entitat que abans de partir cap a la Xina va ser acomiadada pel president del Parlament, Ernest Benach, no va poder exhibir la bandera de Catalunya ni cap altre símbol nacional per prohibició expressa de les
autoritats xineses. De fet, no sols es va prohibir la projecció simbòlica de Catalunya sinó que la sardana va ser presentada com una dansa "espanyola". No havia passat mai això. La Fundació Universal de la Sardana, a banda d'organitzar la ballada de sardanes més multitudinària de la història el 1992, amb motiu dels Jocs de Barcelona, havia actuat en els actes previs als Jocs d'Atlanta, el 1996, als de Sydney, el 2000, i als d'Atenes, el 2004, sense que la presència de la bandera i altres símbols catalans suposessin cap problema. Aquesta vegada, però, no ha estat així perquè hi ha hagut una coincidència d'interessos hispanoxinesos. S'han trobat dos nacionalismes que tenen la mà trencada en qualitat d'escanya pobles. La clàssica cerrazón espanyola casa molt bé amb l'encegament xinès. Amb tot, n'hi hauria hagut prou amb una recomanació de les autoritats espanyoles perquè les xineses haguessin donat via lliure a la FUS. Però, és clar, si en lloc d'això els dius a porta tancada que "aquests catalans volen el mateix que el Tibet" ja has aconseguit el que volies. AI capdavall, la unitat de destí de la Xina, com l'espanyola, és d'arrel divina i necessita mostrar-se solidària amb la tirania. Altrament, no es reconeixeria en mirar-se al mirall.
Tanmateix, una cosa és el comportament de les autoritats xineses, en connivència amb les espanyoles -"Si guanya Zapatero, guanya Catalunya"-, i una altra el de la FUS. Si als primers els ha faltat cultura democràtica, els segons han demostrat molt poca dignitat. És molt lloable l'objectiu de la FUS de difondre la sardana arreu del món, però d'un patetisme esborronador amagar-ne la identitat. Hom els diu "us escoltarem sempre que renuncieu a ser qui sou" i ells s'hi avenen amb la submissió pròpia d'un esclau. Magnífic. Tot un exemple a seguir. Si, a més, els haguessin demanat que ballessin a la gatzoneta també ho haurien acceptat. "Ja que som a la Xina..., oi?
Hi ha comportaments que fan sentir vergonya aliena, francament, i la incapacitat de la FUS per posar en evidència el totalitarisme xinès i fer-se respectar tot dient "actuarem com a catalans o
no actuarem" està en la mateixa línia. Com pot reivindicar-se algú que no creu en ell mateix? EI submís, per més raó que tingui, sempre defuig el conflicte. Per això els membres de la FUS van ser incapaços de crear un conflicte diplomàtic en veure's menyspreats com a catalans. Quin horror portar la contrària a les autoritats xineses, quina vergonya aparèixer en els telenotícies defensant Catalunya, oi que sí? És molt millor ser notícia per fer justament el contrari. És una manera com una altra de cobrir-se de glòria. A tocs de tenora.
LA POLSEGUERA DE PEQUIN
LA GRAN POLSEGUERA DE PEQUIN
Encara a hores d'ara no es sap amb certesa que va passar a Pequin, si és veritat que es va prohibir exhibir els símbols de Catalunya a l'hora de ballar sardanes, si és veritat que és va presentar la sardana com un ball espanyol aleshores sí que s'havien de retirar i no fer el joc a un pais on no es respecten els drets humans i que encara està vigent la pena de mort. Ens a sobtat molt que ni el President ni el vicepresident de la FUS,( Fundació Universal de la Sardana) hagin aclarit els fets que comentem, i deixar que un periodista i un músic es tirin els plats pel cap, amb escrits malsonants, que ratllan a la grosseria i l'insult personal.
dissabte, d’octubre 18, 2008
60é aniversari de la colla sardanista "JOIA CATALANA"
Enhorabona als que van debutar. Sense ells no celebraríem aquests 60 anys, però tampoc si no hi hagués altra gent que va creure en el projecte de la colla i el van continuar fins ara. A tots ells, el nostre reconeixement. Als fundadors, que ho van tirar endavant tot i amb dubtes pel futur. Aquest futur el vàrem forjar els que l’hem continuat fins ara, amb noves incorporacions. Els d’abans i els d’ara han fet que la colla estigui encara viva.
Es pot dir que estem a la tercera etapa de la colla: la primera va consistir en la fundació i el debut, la segona, potser l’època més gloriosa de la nostra colla, al Centre Eulalienc on vàrem desenvolupar una gran tasca sardanista. La tercera etapa és on estem ara. És la que, ja grans i constituïts en colla veterana, ens esforcem a demostrar al món, sobretot els que no hi creuen, als indiferents i els qui la menyspreen, que la sardana és un signe de catalanitat, i que no és solament un motiu d’esbarjo, sinó que és un sentiment que els sardanistes portem molt endins.divendres, de maig 11, 2007
Aplec de sardanes a Mollet del Vallés. 01.05.07
L'aplec de Mollet del dia 1 de maig de 2007.
Rés... i encara gràcies.
Per inclemències del temps la celebració de l'aplec és va traslladar a un local per nom El Mercat Vell.
Lamantable, un local vell, petit i amb una pèssima sonoritat, on els sardanistes de bona fe van intentar ballar sardanes.
Si les subvencions per part de la Diputació i la Generalitat fossin almenys més equitatives envers a "La Feria de Abril" els organitzadors d'aplecs podrien disposar d'un lloc més digne per celebrar l'aplec en cas de mal temps, perquè mentra, a "La Feria de Abril" mengen “jamón” i beuen el “vinillo”a costa de les subvencions mes que generoses, la nostre cultura i en aquest cas la sardana sempre té dificultats per subsistir .
Aquest escrit no va dirigit a Tradicions i Costums de Mollet que entenem que treballen molt i molt bé per fomentar la nostre cultura, però si que ens agradaria saber que en pensa de tot això el president de la Federació sardanista de Catalunya que se'l va beure per l'aplec .
Nota de prensa escrita, del dia 10 de maig de 2003: La jutge instructora ha citat a declarar Francisco Garcia Priet, president de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya, FECAC, els pròxims dies 21 i 23 d'aquest mes, en relació amb la querella per estafa i injúries interposada per una agrupació de firaires. La jutge intructora està investigant les presumptes irregularitats en la gestió dels 385.000 € de subvenció que la FECAC va rebre de la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament.
Rés... i encara gràcies.
Per inclemències del temps la celebració de l'aplec és va traslladar a un local per nom El Mercat Vell.
Lamantable, un local vell, petit i amb una pèssima sonoritat, on els sardanistes de bona fe van intentar ballar sardanes.
Si les subvencions per part de la Diputació i la Generalitat fossin almenys més equitatives envers a "La Feria de Abril" els organitzadors d'aplecs podrien disposar d'un lloc més digne per celebrar l'aplec en cas de mal temps, perquè mentra, a "La Feria de Abril" mengen “jamón” i beuen el “vinillo”a costa de les subvencions mes que generoses, la nostre cultura i en aquest cas la sardana sempre té dificultats per subsistir .
Aquest escrit no va dirigit a Tradicions i Costums de Mollet que entenem que treballen molt i molt bé per fomentar la nostre cultura, però si que ens agradaria saber que en pensa de tot això el president de la Federació sardanista de Catalunya que se'l va beure per l'aplec .
Nota de prensa escrita, del dia 10 de maig de 2003: La jutge instructora ha citat a declarar Francisco Garcia Priet, president de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya, FECAC, els pròxims dies 21 i 23 d'aquest mes, en relació amb la querella per estafa i injúries interposada per una agrupació de firaires. La jutge intructora està investigant les presumptes irregularitats en la gestió dels 385.000 € de subvenció que la FECAC va rebre de la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament.
Aplec de sardanes a Mollet del Vallés 01.05.07
dimecres, de novembre 08, 2006
El sardanisme i els seus problemes
Tots els sardanistes som conscients del problemes que tenim en el món de la sardana.
Alguns són tan crònics que potser ja no tenen solució.
1 Els mitjans de comunicació sobre tot ràdio i televisió, cada vegada ens ignoren més, com per exemple fer fora d'antena el millor programa com era So de cobla. El programa de televisió Nydia, que de vegades es parla de tot menys de sardanes, els altres programes de la nostra ràdio, ni fu ni fa, programes en continguts molt pobres.
2 Els mitjans escrits: uns ens ignoren del tot i altres a mitges. Un diari que els divendres dóna informació ho fa amb moltes mancances, el seu autor es veu que està molt cansat, i no dona la informació tal com la troba a infosardana de la Federació.
3 I ara que parlem de la Federació sardanista, fa llàstima i ganes de plorar el que alguns escriuen en el Fòrum, a uns se'ls nota un ressentiment que no s'entén i que no treu cap a res. Només molts pocs ho fan en clau constructiva, els altres no tenen idea de res.
4 Les capelletes i la discriminació. D'un temps ençà s'està agreujant un fet que és molt preocupant. És el rebuig de moltes anelles a deixar entrar altres sardanistes a la rotllana. Està clar que els que fan això, de sardanistes en tenen molt poc, i no saben que la veritable essència de la sardana és tot el contrari, ells pensen que ballen tan “bé” que no admeten a ningú que no tingui el “carnet” de bon ballador, això provoca mals entesos, desengany i protestes com la que va fer recentment una senyora el 6 d'octubre a la bústia del diari Avui. Està clar que si uns fan mal fet amb aquesta actitud, els altres, els que volen entrar a una rotllana també tindrien de mirar el nivell d'aquella rotllana, i no intentar entrar allà on no els correspon, el nivell de cadascú també compta.( Aquest comentari no té res a veure amb les colles sardanistes quant estan assajant.) Amb una mica de bona voluntat per part de tots aquest problema no existiria.
I així hem arribat a un món sardanista dividit, uns que en saben “tan”, que no obren mai la rotllana a ningú sense saber si en saben més o menys, són insolidaris i a vegades mal educats, ells ballen sardanes només per divertir-se, sense cap sentiment, tot ballant fan cara de preocupats només pendents del “sermonaire” que canta els aires i el salt, (que de vegades en diu més del que toca la cobla). Aquests jo els definiria com a balladors de sardanes, no sardanistes.
La majoria no fan mai el gest de comprar una tireta d'un sorteig o simplement fer una aportació a
canvi d'una floreta. També ballen a la “reserva”, en un racó lluny de tothom, perquè ells “diuen” tenen un nivell i no admeten intrusos. És trist oi?.
I pobres, quan van sols semblen ànimes en pena, no troben ni s'atreveixen a entrar en qualsevol
rotllana. Els vertaders sardanistes són aquells que sempre estan disposats a obrir la rotllana . Els
altres no, perquè ells només van a divertir-se, i els que no en saben prou, segons ells que n'aprenguin.
5 I per últim, dirigit als nous compositors de sardanes. Atès que ara esta tan de moda allò de “trencar motlles” alguns d'aquest compositors novells s'ho han agafat tan al peu de la lletra, que de vegades hi han composicions que s'escolta de tot menys una sardana. Alerta que per aquest camí també es desvirtua la sardana, altre cosa és la música per a cobla i naturalment els temes lliures. Tot evoluciona, i la sardana també, però senyors amb mida i sentit comú.
Tots els sardanistes som conscients del problemes que tenim en el món de la sardana.
Alguns són tan crònics que potser ja no tenen solució.
1 Els mitjans de comunicació sobre tot ràdio i televisió, cada vegada ens ignoren més, com per exemple fer fora d'antena el millor programa com era So de cobla. El programa de televisió Nydia, que de vegades es parla de tot menys de sardanes, els altres programes de la nostra ràdio, ni fu ni fa, programes en continguts molt pobres.
2 Els mitjans escrits: uns ens ignoren del tot i altres a mitges. Un diari que els divendres dóna informació ho fa amb moltes mancances, el seu autor es veu que està molt cansat, i no dona la informació tal com la troba a infosardana de la Federació.
3 I ara que parlem de la Federació sardanista, fa llàstima i ganes de plorar el que alguns escriuen en el Fòrum, a uns se'ls nota un ressentiment que no s'entén i que no treu cap a res. Només molts pocs ho fan en clau constructiva, els altres no tenen idea de res.
4 Les capelletes i la discriminació. D'un temps ençà s'està agreujant un fet que és molt preocupant. És el rebuig de moltes anelles a deixar entrar altres sardanistes a la rotllana. Està clar que els que fan això, de sardanistes en tenen molt poc, i no saben que la veritable essència de la sardana és tot el contrari, ells pensen que ballen tan “bé” que no admeten a ningú que no tingui el “carnet” de bon ballador, això provoca mals entesos, desengany i protestes com la que va fer recentment una senyora el 6 d'octubre a la bústia del diari Avui. Està clar que si uns fan mal fet amb aquesta actitud, els altres, els que volen entrar a una rotllana també tindrien de mirar el nivell d'aquella rotllana, i no intentar entrar allà on no els correspon, el nivell de cadascú també compta.( Aquest comentari no té res a veure amb les colles sardanistes quant estan assajant.) Amb una mica de bona voluntat per part de tots aquest problema no existiria.
I així hem arribat a un món sardanista dividit, uns que en saben “tan”, que no obren mai la rotllana a ningú sense saber si en saben més o menys, són insolidaris i a vegades mal educats, ells ballen sardanes només per divertir-se, sense cap sentiment, tot ballant fan cara de preocupats només pendents del “sermonaire” que canta els aires i el salt, (que de vegades en diu més del que toca la cobla). Aquests jo els definiria com a balladors de sardanes, no sardanistes.
La majoria no fan mai el gest de comprar una tireta d'un sorteig o simplement fer una aportació a
canvi d'una floreta. També ballen a la “reserva”, en un racó lluny de tothom, perquè ells “diuen” tenen un nivell i no admeten intrusos. És trist oi?.
I pobres, quan van sols semblen ànimes en pena, no troben ni s'atreveixen a entrar en qualsevol
rotllana. Els vertaders sardanistes són aquells que sempre estan disposats a obrir la rotllana . Els
altres no, perquè ells només van a divertir-se, i els que no en saben prou, segons ells que n'aprenguin.
5 I per últim, dirigit als nous compositors de sardanes. Atès que ara esta tan de moda allò de “trencar motlles” alguns d'aquest compositors novells s'ho han agafat tan al peu de la lletra, que de vegades hi han composicions que s'escolta de tot menys una sardana. Alerta que per aquest camí també es desvirtua la sardana, altre cosa és la música per a cobla i naturalment els temes lliures. Tot evoluciona, i la sardana també, però senyors amb mida i sentit comú.
dilluns, de juny 05, 2006
Aplec Calella 04.06.06
dimarts, de maig 23, 2006
Fum negre
Cortina de fum, però negre.
Extrec tres apartats del comunicat de la Neus Bonet, Directora de programes de Catalunya Ràdio, a la Federació sardanista de Catalunya , esmentat quina serà la presència de la sardana a les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
1.- La creació d'un espai web de Catalunya Ràdio amb un programa d'una hora de Joaquim Rutllant que es podrà consultar a qualsevol hora del dia durant el set dies de la setmana.
2 .- Per acabar de recollir totes les sensibilitats de la vostre Federació, la creació d'un altre espai al web de Catalunya Ràdio amb el programa d'una hora “ So de Cobla” d'Ignasi Pinyol. Estarà també a la disposició de tothom a qualsevol hora del dia durant els set dies de la setmana
3.- Una campanya de promoció entre els casals catalans del món perquè escoltin els diferents programes que fem sobre sardanes utilitzant les tecnologies més noves.
Apa nois, ja ho sabeu, ara podeu escoltar So de Cobla, però compte, haureu de gastar uns bons diners i comprar un ordinador, haureu de contractar una ADSL , anar a l'escola a aprendre informàtica. Senyora Bonet, vostè creu que les persones més aviat grans estan en disposició de suportar unes despeses que no poden assumir ?, creu que algunes d'aquestes persones voldran anar a l'escola ?, o és que vostè amb les seves decisions ja és conscient que les margina? pel sols fet de no ésser joves?. Vostè sap qui escolta el programes de sardanes?, possiblement no ho sap, perquè sinó les seves decisions foren diferents.
Si vostè creu que la sardana també és patrimoni de la nostra cultura, sap qui va ser en aquells anys difícils van lluitar perquè la sardana no fos exclosa?, doncs miri som els mateixos que ara ens veiem exclosos, amb les seves absurdes decisions. Vostès nomes tenen en ment una fita una mica malaltissa: els índex d'audiència, peti qui peti i caigui qui caigui, encara que el que peti o caigui sigui la nostre cultura. Reflexionin si en saben.
I la Federació que hi diu, doncs res com sempre, els seus dirigents sembla que són en un altra galàxia, o que estant tan pressionats que no poden dir res... ja els sembla bé aquesta marginació oi ?.
Ah, he trobat molt encertat un comunicat de Palamós sardanista, que hi diu: Catalunya Música i a Icat fm (abans Catalunya Cultura) s'han carregat definitivament la sardana a la seva graella de programació i només han mantingut el programa Mans de Catalunya Ràdio, que s'emet abans que els galls cantin de bon matí.
Extrec tres apartats del comunicat de la Neus Bonet, Directora de programes de Catalunya Ràdio, a la Federació sardanista de Catalunya , esmentat quina serà la presència de la sardana a les emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
1.- La creació d'un espai web de Catalunya Ràdio amb un programa d'una hora de Joaquim Rutllant que es podrà consultar a qualsevol hora del dia durant el set dies de la setmana.
2 .- Per acabar de recollir totes les sensibilitats de la vostre Federació, la creació d'un altre espai al web de Catalunya Ràdio amb el programa d'una hora “ So de Cobla” d'Ignasi Pinyol. Estarà també a la disposició de tothom a qualsevol hora del dia durant els set dies de la setmana
3.- Una campanya de promoció entre els casals catalans del món perquè escoltin els diferents programes que fem sobre sardanes utilitzant les tecnologies més noves.
Apa nois, ja ho sabeu, ara podeu escoltar So de Cobla, però compte, haureu de gastar uns bons diners i comprar un ordinador, haureu de contractar una ADSL , anar a l'escola a aprendre informàtica. Senyora Bonet, vostè creu que les persones més aviat grans estan en disposició de suportar unes despeses que no poden assumir ?, creu que algunes d'aquestes persones voldran anar a l'escola ?, o és que vostè amb les seves decisions ja és conscient que les margina? pel sols fet de no ésser joves?. Vostè sap qui escolta el programes de sardanes?, possiblement no ho sap, perquè sinó les seves decisions foren diferents.
Si vostè creu que la sardana també és patrimoni de la nostra cultura, sap qui va ser en aquells anys difícils van lluitar perquè la sardana no fos exclosa?, doncs miri som els mateixos que ara ens veiem exclosos, amb les seves absurdes decisions. Vostès nomes tenen en ment una fita una mica malaltissa: els índex d'audiència, peti qui peti i caigui qui caigui, encara que el que peti o caigui sigui la nostre cultura. Reflexionin si en saben.
I la Federació que hi diu, doncs res com sempre, els seus dirigents sembla que són en un altra galàxia, o que estant tan pressionats que no poden dir res... ja els sembla bé aquesta marginació oi ?.
Ah, he trobat molt encertat un comunicat de Palamós sardanista, que hi diu: Catalunya Música i a Icat fm (abans Catalunya Cultura) s'han carregat definitivament la sardana a la seva graella de programació i només han mantingut el programa Mans de Catalunya Ràdio, que s'emet abans que els galls cantin de bon matí.
+de+P1000039.JPG)