llibreta

L'ESCRIT DE REFERENCIA...

No per a sardanistes
JOSEP PASQUAL
Alguns membres de les faccions més extremistes del sardanisme, en una mena de competició de "a veure qui la té més grossa" (la passió per la sardana, esclar), proposen als fórums propis que als concerts de cobla no s'aplaudeixin les obres que no siguin del seu gust, cosa que més o menys significa: les que no s'acullin als cànons festius o al romanticisme clàssic. Apostar per la castedat i la inviolabilitat pot ser una via, però posar bastons a les rodes de l'evolució té el risc que, de tanta protecció, la sardana s'ofegui en la cotilla del seu gloriós passat. Contra gustos no hi ha disputes, però es fa curiós que l'opció sigui no aplaudir les novetats: és tremendament més còmode no anar-hi quan es programin. Fins i tot, més sa,
Per sort, la vida artlstica de la cobla i la sardana actuals és molt més inquieta i això genera camps d'expressió diversos en què tothom troba la seva àrea Així ho entenen íes Joventuts Musicals de Sabadell, que demà al vespre proposen en la seva cita coblístlca del Festival Internacional de Música un programa basat en obres d'ampli ventall estètic i reconeguda solvència artística encarregat a la cobla Mediterrània. l'obra per a guita"" i cobla D'ací, d'allà, Dalí, de Joan Lluís Moraleda; la Simfonieta concertant, de Joan A. Amargós, per a cobla, violi, violoncel i piano; l'obra per a cobla i percussió llatina Echu mingua, d'Esteve Molero, i la Fantasia sobre temes hongaresos, de Franz i Hans Doppler, per a cobla i dos flabiols, oferiran moments d'esplendor per a l'evolució de la música de cobla amb solistes com Jordi Codina, Isabel Gregori, Bernat Castillejo, Roger Soler, Manel Martinez i Jordi Viiaprinyó. Cap sardana i moltíssima música. Una perla per als sentits d'accés restringit a melòmans sensibles que es deixin enamorar per les noves aportacions

El comentari: O sigui que per vostè totes aquestes noves aportacions són bones i s'han d'aplaudir. Deixi'm dir-li que està completament equivocat,
Si agraden sí que aplaudirem, però si no, no aplaudirem i, fins i tot, si convé, ho criticarem.
Com es pot creure vostè que tot allò nou hagi de ser de qualitat... Aixó no és posar bastons a les rodes, i a més a més qui és vostè per dir que en aquets concerts no hi anem? Aquí no hi ha extremisme de cap classe, més aviat sentit comú.
La conservació de la nostra dansa no passa pel extremisme de vostè.
Li aconsellem que deixi aquest to sarcàstic que de vegades el caracteritza, no mengi tantes ametlles amargues, que la vida és bella home...
De la seva faceta de crític musical, nosaltres preguntem que com a tal, vostè deu tenir algun "doctorat" en composició, harmonia, director de orquestra o altres títols que el puguin acreditar com a crític musical perquè pensem que sols pel fet de saber llegir una partitura o haver tocat la tible (sempre de segon) no n'hi ha prou.
Sàpiga que no hi ha res personal envers vostè, però és que els seus escrits no els comparteix tothom, i això fa que vostè
no tingui la veritat absoluta en res. De fet, la veritat absoluta no la té ningú. juliol 2009