llibreta

Gairebé sempre veiem que són negatius tots els articles que apareixen en els miljans de comunicació sobre la sardana, amb sàtires pecaminoses o llastimoses. També veiem i ho fem constar, que la sardana no és notícia sobirana en els nostres miljans. En passen molt d'ella. Segons els comentaris dels responsables televisius, diuen que no tenen prou audiència i els responsables dels diaris asseguren que no hi ha prou ciutadans que hi tinguin interès. Per això anem reivindicant sempre el mateix, tot fent el nostre camí sardanista, gaudint de la sardana gràcies sobre tot, a que hi han Agrupacions Sardanistes que tenen prou cura de tenir bones cobles en les programacions i de combinar amb certesa les audicions. De saber acollir al màxim als sardanistes, que amb la fe i la esperança, algun dia potser haurem canviat el "xip" dels obstinats periodistes i millor seria que aquest "algun dia" els veiéssim a ells ballant sardanes.
Com a mostra detractora, l'article periodístic que va escriure Toni Cruanyes, amb el pèssim títol de: "La mort anunciada de la sardana" en el diari AVUI, del18 d'agost de 2008. Són fets denigrants, escrits per persones alienes al món sardanista i que per tant, la seva opinió, per nosaltres, que la sentim tan segura i nostra, que la venerem com a reina nostra, mai un pobre i mal intencionat comentari tindrà la fermesa, la credibilitat, d'estar ben matisada i menys d'estar ben contrastada, abans de llençar-la als lectors en general, sinó que llencen la pedra, amagant la mà, sense cap responsabilitat assumida i sense una mica de consciència, al mal aliè que pot produir la seva total ignorància sardanista. Però sí que ens sentim ferits d'esperit.
Actuant així, el que fan és fer córrer tinta i vaticinar el que pensen del que no saben res, però n'opinen per ser espectaculars, encara que pequin d'insensats hipòcrites. Com a fet rellevant, mai s'entretenen en publicar notícies dels llibres que s'escriuen sobre la sardana, de la seva evolució o fer lloances als mestres que composen, per la seva acurada feina... o descriure i remarcar les fites sardanistes assolides amb èxit d'organització, de bona acollida i de participació. De l'alt nivell musical que tenim avui dia a les cobles i molts més detalls que posseeix la sardana actual. Aquests detractors sardanistes, estan amagats sempre darrera la mata a punt de trair-nos. Nosaltres però, no els hi tenim por, molt al contrari. Nosaltres hem de procurar de que, tant a la vista dels detractors, com al gaudi dels sardanistes balladors, hi hagin menys entrebancs, discussions innecessàries i molta germanor, aquesta és l'eina que crec que hem d'utilitzar per combatre'ls, encara que els seus ulls no ho vegin igual i sí d'un altre color.
Sobre aquest mateix fet comentava l'escriptor sardanista Lluís Subirana de Sabadell, que per a quan estava anunciada la mort de la sardana, per l'any que ve?, d'aquí 10 anys?, o d'aquí 50 anys?, perquè dit així i tal com van les coses al nostre país aquests darrers anys, també podríem escriure sobre coses més greus com, per exemple, la mort anunciada de la llengua catalana o la mort anunciada del catalanisme. Però, val més que tornem a la sardana i al seu futur. Els nostres cors idealistes ens diuen constantment que ella "Serà la Reina per damunt de tot".
La sardana no és solament un ball, la sardana és alguna cosa més i aquesta cosa més és un conjunt inseparable de sentiments, primer perquè ens representa a tots els catalans i des d'aquí reivindiquem que sigui la "Dansa Nacional de Catalunya", que encara no està reconeguda com a tal. És també un conjunt d'idees, tant de país com de convivència, de bones sensacions catalanes i catalanistes, de bones costums i tradicions i sobre tot de que és la nostra representant de fe, per ser "bons i catalans", alhora que pacients i bons sardanistes, embogits per la seva música i per la bona germanor que ella comporta al compàs del seu beneït "tot són pops".
Escrit signat pel senyor Sebastià López de Caldes de Malavella, que pel seu contingut que hi estem totalment d'acord, l'hem inclòs al nostra bloc.