divendres, de setembre 25, 2009
L'ESCRIT DE REFERENCIA...
No per a sardanistes
JOSEP PASQUAL
Alguns membres de les faccions més extremistes del sardanisme, en una mena de competició de "a veure qui la té més grossa" (la passió per la sardana, esclar), proposen als fórums propis que als concerts de cobla no s'aplaudeixin les obres que no siguin del seu gust, cosa que més o menys significa: les que no s'acullin als cànons festius o al romanticisme clàssic. Apostar per la castedat i la inviolabilitat pot ser una via, però posar bastons a les rodes de l'evolució té el risc que, de tanta protecció, la sardana s'ofegui en la cotilla del seu gloriós passat. Contra gustos no hi ha disputes, però es fa curiós que l'opció sigui no aplaudir les novetats: és tremendament més còmode no anar-hi quan es programin. Fins i tot, més sa,
Per sort, la vida artlstica de la cobla i la sardana actuals és molt més inquieta i això genera camps d'expressió diversos en què tothom troba la seva àrea Així ho entenen íes Joventuts Musicals de Sabadell, que demà al vespre proposen en la seva cita coblístlca del Festival Internacional de Música un programa basat en obres d'ampli ventall estètic i reconeguda solvència artística encarregat a la cobla Mediterrània. l'obra per a guita"" i cobla D'ací, d'allà, Dalí, de Joan Lluís Moraleda; la Simfonieta concertant, de Joan A. Amargós, per a cobla, violi, violoncel i piano; l'obra per a cobla i percussió llatina Echu mingua, d'Esteve Molero, i la Fantasia sobre temes hongaresos, de Franz i Hans Doppler, per a cobla i dos flabiols, oferiran moments d'esplendor per a l'evolució de la música de cobla amb solistes com Jordi Codina, Isabel Gregori, Bernat Castillejo, Roger Soler, Manel Martinez i Jordi Viiaprinyó. Cap sardana i moltíssima música. Una perla per als sentits d'accés restringit a melòmans sensibles que es deixin enamorar per les noves aportacions
El comentari: O sigui que per vostè totes aquestes noves aportacions són bones i s'han d'aplaudir. Deixi'm dir-li que està completament equivocat,
Si agraden sí que aplaudirem, però si no, no aplaudirem i, fins i tot, si convé, ho criticarem.
Com es pot creure vostè que tot allò nou hagi de ser de qualitat... Aixó no és posar bastons a les rodes, i a més a més qui és vostè per dir que en aquets concerts no hi anem? Aquí no hi ha extremisme de cap classe, més aviat sentit comú.
La conservació de la nostra dansa no passa pel extremisme de vostè.
Li aconsellem que deixi aquest to sarcàstic que de vegades el caracteritza, no mengi tantes ametlles amargues, que la vida és bella home...
De la seva faceta de crític musical, nosaltres preguntem que com a tal, vostè deu tenir algun "doctorat" en composició, harmonia, director de orquestra o altres títols que el puguin acreditar com a crític musical perquè pensem que sols pel fet de saber llegir una partitura o haver tocat la tible (sempre de segon) no n'hi ha prou.
Sàpiga que no hi ha res personal envers vostè, però és que els seus escrits no els comparteix tothom, i això fa que vostè
no tingui la veritat absoluta en res. De fet, la veritat absoluta no la té ningú. juliol 2009
No per a sardanistes
JOSEP PASQUAL
Alguns membres de les faccions més extremistes del sardanisme, en una mena de competició de "a veure qui la té més grossa" (la passió per la sardana, esclar), proposen als fórums propis que als concerts de cobla no s'aplaudeixin les obres que no siguin del seu gust, cosa que més o menys significa: les que no s'acullin als cànons festius o al romanticisme clàssic. Apostar per la castedat i la inviolabilitat pot ser una via, però posar bastons a les rodes de l'evolució té el risc que, de tanta protecció, la sardana s'ofegui en la cotilla del seu gloriós passat. Contra gustos no hi ha disputes, però es fa curiós que l'opció sigui no aplaudir les novetats: és tremendament més còmode no anar-hi quan es programin. Fins i tot, més sa,
Per sort, la vida artlstica de la cobla i la sardana actuals és molt més inquieta i això genera camps d'expressió diversos en què tothom troba la seva àrea Així ho entenen íes Joventuts Musicals de Sabadell, que demà al vespre proposen en la seva cita coblístlca del Festival Internacional de Música un programa basat en obres d'ampli ventall estètic i reconeguda solvència artística encarregat a la cobla Mediterrània. l'obra per a guita"" i cobla D'ací, d'allà, Dalí, de Joan Lluís Moraleda; la Simfonieta concertant, de Joan A. Amargós, per a cobla, violi, violoncel i piano; l'obra per a cobla i percussió llatina Echu mingua, d'Esteve Molero, i la Fantasia sobre temes hongaresos, de Franz i Hans Doppler, per a cobla i dos flabiols, oferiran moments d'esplendor per a l'evolució de la música de cobla amb solistes com Jordi Codina, Isabel Gregori, Bernat Castillejo, Roger Soler, Manel Martinez i Jordi Viiaprinyó. Cap sardana i moltíssima música. Una perla per als sentits d'accés restringit a melòmans sensibles que es deixin enamorar per les noves aportacions
El comentari: O sigui que per vostè totes aquestes noves aportacions són bones i s'han d'aplaudir. Deixi'm dir-li que està completament equivocat,
Si agraden sí que aplaudirem, però si no, no aplaudirem i, fins i tot, si convé, ho criticarem.
Com es pot creure vostè que tot allò nou hagi de ser de qualitat... Aixó no és posar bastons a les rodes, i a més a més qui és vostè per dir que en aquets concerts no hi anem? Aquí no hi ha extremisme de cap classe, més aviat sentit comú.
La conservació de la nostra dansa no passa pel extremisme de vostè.
Li aconsellem que deixi aquest to sarcàstic que de vegades el caracteritza, no mengi tantes ametlles amargues, que la vida és bella home...
De la seva faceta de crític musical, nosaltres preguntem que com a tal, vostè deu tenir algun "doctorat" en composició, harmonia, director de orquestra o altres títols que el puguin acreditar com a crític musical perquè pensem que sols pel fet de saber llegir una partitura o haver tocat la tible (sempre de segon) no n'hi ha prou.
Sàpiga que no hi ha res personal envers vostè, però és que els seus escrits no els comparteix tothom, i això fa que vostè
no tingui la veritat absoluta en res. De fet, la veritat absoluta no la té ningú. juliol 2009
QUO VADIS?
Fa temps que observo que el camí de la sardana és... no sé, potser diria erràtic. Crec que s'està jugant amb la nostra bona fe que tot s'hi val; diria que ens volen canviar els gustos per la nostra música i també per la cobla.
Actualment, quan vas a escoltar un concert on s'estrenen sardanes, has d'anar predisposat a passarho, amb sort mig bé i amb no tanta sort bastant malament, ja que segons quins programadors i autors hi intervinguin sembla que no ens vulguin fer passar per un camí fàcil i planer, sinó que et fan passar, vulguis o no, per una drecera una mica perillosa. A mi ja m'estaria bé anar per una drecera o un trencall, si això comportés gent nova a la sardana i que, a més, els músics fossin reconeguts per aquesta gent nova i jove, com uns grups musicals que els fan patxoca i els tramet trempera per passar una vetllada molt xufa. Però veig que més o menys sempre som els mateixos i vulguis o no ens trobem ficats al mig d'aquesta drecera i no ens toca altre remei que aguantar.
Però es nota que molta gent fa cara de pomes agres. A les estrenes de sardanes, encara hi ha una barreja força interessant, però les estrenes de l'apartat que en diem música de cobla, aquestes músiques actuals tan tècniques, la majoria de les vegades és un petit martiri. Saps el començament però no saps el final i veus que per molt que s'hi esforcen director i músics perquè agradi, la majoria de les vegades no ho aconsegueixen i se't pot fer etern.
I si la peça és d'allò que en diuen per encàrrec aleshores la cosa pot arribar a nivells veritablement perillosos perquè, també de manera genèrica és clar, acostuma a passar que són compositors que no coneixen a fons la cobla i el resultat és un autèntic nyap. lla prova la tenim que aquestes obres no es programen gairebé mai més.
En aquests casos, jo em pregunto què hem de fer nosaltres. Se suposa que tenim dret a expressar la nostra opinió. No pot ser que per cortesia ho haguem d'aplaudir tot. Anys enrere quan unes obres o uns autors no agradaven, hi havia grans controvèrsies i fins i tot s'arribava a grans bronques. Jo no vull pas això, però sí que crec que un bon i respectable silenci, seria una bona manera de protestar i així molts compositors potser s'adonarien que volem que la seva inspiració sigui més del cor i no tant de la tècnica.
Crec que hem de mirar de fer tornar les sardanes i la música per a cobla pel camí natural i deixem-nos de dreceres. Hom podrà dir que contra gustos..., però escolto moltes opinions i som moltíssims els que pensem així. Jo animo a fer que siguem valents i mirem de fer visible el resultat del nostre gust: si ens agrada, aplaudim. Si no ens agrada, quan ensenyin la particel.la o surti el compositor a saludar, és el moment de fer un verdader mutis i res de fer aplaudiments d'aquells que fem gairebé de rutina. Res de gentileses. És la millor manera de dir que no ens ha agradat.
DE LA REVISTA ROTLLANA Nº 121, DEL MES DE JUNY. EN PERMÍS EXPRÉS DEL SEU AUTOR EL SENYOR TOMÀS MOYA.
El nostre comentari: Que està pasant en el món de la sardana?. Aquest escrit ha estat contestat d'una manera ràpida i amb les floritures de sempre, per part del autor de "Toc de Cobla del diari avui corresponent al dia 8 de juny d'enguany, que també reproduïm més avall. I com diem sempre que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Està clar que uns tenen la força dels mitjans, de certes institucions i federacions, i actuan de manera que sembla que només ells en tenen la veritat de tots els problemes del món de la sardana. Altres tenen molts pocs de mitjans per expressar les seves ideas, i també són dignes de tenir en compte. jaume
Fa temps que observo que el camí de la sardana és... no sé, potser diria erràtic. Crec que s'està jugant amb la nostra bona fe que tot s'hi val; diria que ens volen canviar els gustos per la nostra música i també per la cobla.
Actualment, quan vas a escoltar un concert on s'estrenen sardanes, has d'anar predisposat a passarho, amb sort mig bé i amb no tanta sort bastant malament, ja que segons quins programadors i autors hi intervinguin sembla que no ens vulguin fer passar per un camí fàcil i planer, sinó que et fan passar, vulguis o no, per una drecera una mica perillosa. A mi ja m'estaria bé anar per una drecera o un trencall, si això comportés gent nova a la sardana i que, a més, els músics fossin reconeguts per aquesta gent nova i jove, com uns grups musicals que els fan patxoca i els tramet trempera per passar una vetllada molt xufa. Però veig que més o menys sempre som els mateixos i vulguis o no ens trobem ficats al mig d'aquesta drecera i no ens toca altre remei que aguantar.
Però es nota que molta gent fa cara de pomes agres. A les estrenes de sardanes, encara hi ha una barreja força interessant, però les estrenes de l'apartat que en diem música de cobla, aquestes músiques actuals tan tècniques, la majoria de les vegades és un petit martiri. Saps el començament però no saps el final i veus que per molt que s'hi esforcen director i músics perquè agradi, la majoria de les vegades no ho aconsegueixen i se't pot fer etern.
I si la peça és d'allò que en diuen per encàrrec aleshores la cosa pot arribar a nivells veritablement perillosos perquè, també de manera genèrica és clar, acostuma a passar que són compositors que no coneixen a fons la cobla i el resultat és un autèntic nyap. lla prova la tenim que aquestes obres no es programen gairebé mai més.
En aquests casos, jo em pregunto què hem de fer nosaltres. Se suposa que tenim dret a expressar la nostra opinió. No pot ser que per cortesia ho haguem d'aplaudir tot. Anys enrere quan unes obres o uns autors no agradaven, hi havia grans controvèrsies i fins i tot s'arribava a grans bronques. Jo no vull pas això, però sí que crec que un bon i respectable silenci, seria una bona manera de protestar i així molts compositors potser s'adonarien que volem que la seva inspiració sigui més del cor i no tant de la tècnica.
Crec que hem de mirar de fer tornar les sardanes i la música per a cobla pel camí natural i deixem-nos de dreceres. Hom podrà dir que contra gustos..., però escolto moltes opinions i som moltíssims els que pensem així. Jo animo a fer que siguem valents i mirem de fer visible el resultat del nostre gust: si ens agrada, aplaudim. Si no ens agrada, quan ensenyin la particel.la o surti el compositor a saludar, és el moment de fer un verdader mutis i res de fer aplaudiments d'aquells que fem gairebé de rutina. Res de gentileses. És la millor manera de dir que no ens ha agradat.
DE LA REVISTA ROTLLANA Nº 121, DEL MES DE JUNY. EN PERMÍS EXPRÉS DEL SEU AUTOR EL SENYOR TOMÀS MOYA.
El nostre comentari: Que està pasant en el món de la sardana?. Aquest escrit ha estat contestat d'una manera ràpida i amb les floritures de sempre, per part del autor de "Toc de Cobla del diari avui corresponent al dia 8 de juny d'enguany, que també reproduïm més avall. I com diem sempre que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Està clar que uns tenen la força dels mitjans, de certes institucions i federacions, i actuan de manera que sembla que només ells en tenen la veritat de tots els problemes del món de la sardana. Altres tenen molts pocs de mitjans per expressar les seves ideas, i també són dignes de tenir en compte. jaume
+de+P1000039.JPG)