dimarts, de febrer 09, 2010
ESTREVAGÀNCIES
CURIOSITATS.
Per motius de feina vaig anar a visitar el meu amic Rafel.
Truco a la porta m'obre i se'n va corrents cap el menjador. Me'l trobo dinant i escoltant música, (per a mi malsonant). Dedueixo que, per la seva estridència és música tocada per una cobla de sardanes. Fins aquí tot normal, però em fixo en el que està menjant, un plat de pops amb ceba, que per la seva aroma no han passat per la cadena de congelació.
Intento preguntar, però amb un gest ràpid, tot posant-se un dit als llavis em diu que calli. I em disposo a escoltar aquella música i a observar com es menja aquell plat de pops d'una manera molt cerimoniosa.
Al cap d'un instant s'acaba la música i també els pops, i per fi em diu: Parla...
-Bé, jo venia per parlar de feina, peró més val que em diguis el perquè d'aquests pops i la música que escoltaves.
-Era suposadament una sardana ,(segons el seu autor), i com que li faltava el ritme clàssic de la sardana (allò de “tot son pops”) doncs jo li posava amb aquest plat .
Anant cap a casa i pensant amb les extravagàncies del meu amic, vaig arribar a la conclusió següent: En el món de la sardana no tot són flors i violes , i hi ha compositors, directors i cobles, que no dubten a capgirar-ho tot, per suposadament és parli d'ells, encara que sigui en contra de les essències de les nostres tradicions. Compositors que anomenen sardanes a músiques estranyes que no tenen res a veure amb les sardanes de sempre. Directors que es mengen instruments de la cobla. Cobles que, per falta de inventiva i sentit comú, toquen música de fora de casa nostra a ritme de sardanes. Sardanistes que s'esvaloten i gesticulen quan no estan conformes com en l'última edició de la Sardana de l'Any, quan va guanyar la sardana del compositor i músic Josep Coll i Ferrando. D'altra banda, hi ha sardanistes que moltes vegades han aixecat la veu denunciant la poca i mala difusió del nostres mitjans (Radio i Televisió) envers la sardana. I una vegada que TV3, en el Concert d'Any Nou, decideix programar un concert del tot nostre, amb l'orquestra Simfònica de l'Empordà i la Principal de la Bisbal, ningú n'ha fet ressò.
Tot plegat sembla una olla de grills. De vegades n'hi ha per llogar-hi cadires de certs escrits habituals al Diari Avui, on s'hi diuen molt sovint animalades amb un to tan sarcàstic que ofèn a la majoria dels sardanistes amb quatre dits de seny. Jaume aviot.
+de+P1000039.JPG)