llibreta

El sardanisme i els seus problemes

Tots els sardanistes som conscients del problemes que tenim en el món de la sardana.
Alguns són tan crònics que potser ja no tenen solució.

1 Els mitjans de comunicació sobre tot ràdio i televisió, cada vegada ens ignoren més, com per exemple fer fora d'antena el millor programa com era So de cobla. El programa de televisió Nydia, que de vegades es parla de tot menys de sardanes, els altres programes de la nostra ràdio, ni fu ni fa, programes en continguts molt pobres.

2 Els mitjans escrits: uns ens ignoren del tot i altres a mitges. Un diari que els divendres dóna informació ho fa amb moltes mancances, el seu autor es veu que està molt cansat, i no dona la informació tal com la troba a infosardana de la Federació.

3 I ara que parlem de la Federació sardanista, fa llàstima i ganes de plorar el que alguns escriuen en el Fòrum, a uns se'ls nota un ressentiment que no s'entén i que no treu cap a res. Només molts pocs ho fan en clau constructiva, els altres no tenen idea de res.

4 Les capelletes i la discriminació. D'un temps ençà s'està agreujant un fet que és molt preocupant. És el rebuig de moltes anelles a deixar entrar altres sardanistes a la rotllana. Està clar que els que fan això, de sardanistes en tenen molt poc, i no saben que la veritable essència de la sardana és tot el contrari, ells pensen que ballen tan “bé” que no admeten a ningú que no tingui el “carnet” de bon ballador, això provoca mals entesos, desengany i protestes com la que va fer recentment una senyora el 6 d'octubre a la bústia del diari Avui. Està clar que si uns fan mal fet amb aquesta actitud, els altres, els que volen entrar a una rotllana també tindrien de mirar el nivell d'aquella rotllana, i no intentar entrar allà on no els correspon, el nivell de cadascú també compta.( Aquest comentari no té res a veure amb les colles sardanistes quant estan assajant.) Amb una mica de bona voluntat per part de tots aquest problema no existiria.
I així hem arribat a un món sardanista dividit, uns que en saben “tan”, que no obren mai la rotllana a ningú sense saber si en saben més o menys, són insolidaris i a vegades mal educats, ells ballen sardanes només per divertir-se, sense cap sentiment, tot ballant fan cara de preocupats només pendents del “sermonaire” que canta els aires i el salt, (que de vegades en diu més del que toca la cobla). Aquests jo els definiria com a balladors de sardanes, no sardanistes.
La majoria no fan mai el gest de comprar una tireta d'un sorteig o simplement fer una aportació a
canvi d'una floreta. També ballen a la “reserva”, en un racó lluny de tothom, perquè ells “diuen” tenen un nivell i no admeten intrusos. És trist oi?.
I pobres, quan van sols semblen ànimes en pena, no troben ni s'atreveixen a entrar en qualsevol
rotllana. Els vertaders sardanistes són aquells que sempre estan disposats a obrir la rotllana . Els
altres no, perquè ells només van a divertir-se, i els que no en saben prou, segons ells que n'aprenguin.
5 I per últim, dirigit als nous compositors de sardanes. Atès que ara esta tan de moda allò de “trencar motlles” alguns d'aquest compositors novells s'ho han agafat tan al peu de la lletra, que de vegades hi han composicions que s'escolta de tot menys una sardana. Alerta que per aquest camí també es desvirtua la sardana, altre cosa és la música per a cobla i naturalment els temes lliures. Tot evoluciona, i la sardana també, però senyors amb mida i sentit comú.